SANT PIUS DE PETRELCINA
- Nascut el 25 de maig de 1887 a Pietrelcina, Benevento, Itàlia, al si d’una família agrícola del sud d’Itàlia com Francesco Forgione, fill de Grazio. Era pastor, i als 15 anys va entrar al noviciat dels frares caputxins a Morcone, Itàlia, unint-se a l’ordre als 19 anys.
- Va patir diversos problemes de salut, i en un moment donat la família va pensar que tenia tuberculosi. Va ser ordenat prevere als 22 anys el 10 d’agost del 1910.
- Mentre pregava davant una creu, va rebre els estigmes el 20 de setembre de 1918. A mesura que es va córrer la veu, especialment després que els soldats nord-americans portessin a casa històries del Pare Pius després de la Segona Guerra Mundial, el mateix frate es va convertir en un punt de pelegrinatge tant per als pietosos com per als curiosos.
- Confessava durant moltes hores, semblava capaç de llegir les consciències dels qui es confessaven. Informen que era capaç de bilocació, de levitar i de guarir sl tacte. El 1956, va fundar la “Casa per a l’Alleujament del Patiment”, un hospital que atén 60.000 persones a l’any. El seu miracle de canonització va involucrar la curació de Matteo Pio Colella, de 7 anys, fill d’un metge que treballava a la “Casa per a l’Alleujament del Patiment”.
- A la dècada de 1920, va iniciar una sèrie de grups de pregària que continuen fins avui amb més de 400.000 membres, a tot el món. Va morir el 23 de setembre de 1968 a San Giovanni Rotondo, Foggia, Itàlia, per causes naturals.
- Però, el P. Pius va ser objecte de granos i mostruises acusaciones i giù objecte de nombroses i largues investigacions.
- En el període comprès entre 1924 a 1931, el Sant Ofici d’acord amb el fundador de l’Hospital Universitari Catòlic de Roma, el metge, psicòleg i franciscà Agostino Gemelli va publicar un article de molt negativa publicitat per al pare Píus afirmant la falsedat dels estigmes i el seu caràcter neuròtic.
- El Tribunal del Sant Ofici, recolzat en aquesta opinió, va emetre un decret declarant que no constava que els estigmes fossin de caràcter sobrenatural.
- En els anys següents es van emetre tres decrets més de caràcter restrictiu, entre ells, no podia rebre visites, ni confessar o exercit la direcció espiritual, ni mostrar les nafres, ni parlar-ne, ni permetre que les besessin, la Missa l’havia de celebrar en privat, sense fidels.
- Gemelli va concloure que el pare Pius era «un ignorant i psicòpata automutilador que s’aprofitava de la credulitat de les persones».
- Hi va haver llargues investigacions per resoldre les almenys 23 denúncies que deien que el pare Pius falsificava els miracles i tenia relacions sexuals amb les seves seguidores més fidels.
- A la jerarquia de l’Església molts dubtaven que els seus estigmes fossin reals. El Papa Joan XXIII acollí i va anotar les denuncies.
- Mons. Carlo Maccari (1913-1997), que més tard es convertiria en l´arquebisbe d´Ancona, va començar una altra investigació en nom del papa Joan XXIII i fel Sant Ofici. El seu informe de 200 pàgines que mai no es va publicar íntegrament, era devastadorament crític.
- D’acord amb la literatura oficial dels caputxins, Maccari després es va retractar i va pregar al Pare Pius en el seu llit de mort que él perdonés.
- El 30 de juliol de 1964, el papa Pau VI va rebutjar les acusacions del seu antecessor i va comunicar oficialment a través del cardenal Ottaviani que donava tota llibertat al ministeri del Pare Pius de Pietrelcina. També va concedir l’indult per continuar celebrant, fins i tot públicament, la Santa Missa.
- El 2011, Stefano Campanella (director de Tele Radio Padre Pio, a San Giovanni Rotondo) va publicar el llibre “Obedientia et pax”. La veritable història d’una persecució falsa, on va afirmar que el papa Joan XXIII no havia estat mai en contra del pare Pius.
- Finalmente, el P. Pius de Oetrakcins Va ser beatificat el 1999 i canonitzat el 2002 pel papa Sant Joan Pau II.
Mons. Jaume González-Agàpito