SENYOR BISBE AUXILIAR: JO NO SOC DE GERMINANS GERMINABIT

1. El dia 28 de juliol d’enguany vaig publicar aquí “Les Santes de Mataró” utilitzades”.
Em van dir, fa dues setmanes, que ‘Germinans Germinabit’ el dia de la “Mare de Déu d’Agost” va reproduir, advertint que ho reproduïa del ‘Grup Aribau’, sencera aquella meva reflexió, traduïda al castellà.

2. Haig de dir que ‘Germinans Germinabit’ no va respectar els meus drets d’autor, ni em va consultar sobre si jo volia o no que el meu article no fos simplement indicat, sinó reproduït sencer en una entrada d’aquella web.
Vaig protestar a un membre no clerical de ‘Germinans Germinabit’. I em va dir que sentia que jo hagués trobat poc lícita aquella reproducció del meu article i, evidentment, també que no se m’hagués demanat l’autorització. També em va dir que s’estranyava que alguns persistissin en dir que el senyor Rector de la Parròquia dels Àngels de Barcelona i que jo mateix que som de Germinans Germinabit.
El Sr. Rector dels Àngels té tot el meu respecte, però, no vull que es repeteixin altra vegada les collonades que durant el pontificat del cardenal Martínez Sistach alguns vam tenir que sofrir en la seva persecució de Germinans Germinabit: “unusquisque enim suum onus portabit”! diu Sant Pau als Gàlates (6, 5).

3. I això ho dic contra Germinans Germinabit, però també contra el Sr. Bisbe Auxiliar de Barcelona. El dimecres passat, dia 7 de setembre, abans de la reunió dels delegats diocesans, presidida pel Sr. Arquebisbe de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, Bisbe Auxiliar de Barcelona i des de l’endemà, dia 8, també Administrador Apostòlic de Mallorca, em va quasi assaltar:
1. El meu article, suara esmentat, l’havia contrariat, l’havia entristit i, fins i tot, l’havia, em va dir, fet plorar físicament.
2. El que l’hagués publicat ‘Germinans Germinabit’ era la prova fefaent de que jo formava part de ‘Germinans Germinabit’.

4. Jo li vaig respondre:
1. Que era la primera queixa que rebia.
2. Que en cap lloc del meu article el nomenava a ell ni pel nom, ni per la seva funció eclesial.
3. Que el que a mi m’entristia molt era que quan vaig a la meva ciutat natal i a la parròquia on vaig ser batejat, confirmat, ordenat de diaca i de prevere, hagi d’aguantar sempre, com em va passar el proppassat dia 27 de juliol, un llarg reguitzell d’acusacions i de contra-acusacions, d’expressions d’odis i de contra-odis, de militàncies i de contra-militàncies.
4. Que a mi, personalment, tot allò em rellisca, però si que m’amoïna que a la meva ciutat i a la meva parròquia d’origen els catòlics parlin més de les seves batalles i guerres particulars que no pas de Nostre Senyor Jesucrist i del seu Evangeli.
5. Que l’afirmació de que jo era de Germinans Germinabit la trobava una manca de senderi i que no li deia una ‘ofensa’, perquè jo no acostumo a parlar mai malament de ningú: ni d’ell ni dels de Germinans Germinabit.
6. Que jo començava a estar ja avorrit que també en el pontificat de Mons. Omella tinguem que ballar las mateixes músiques tocades pels mateixos ‘artistes’.

5. Aquest nou pontificat a Barcelona, que va començar el dia de Sant Esteve, ha estat per a molts de nosaltres un motiu d’esperança i d’il·lusió. Seria, però, tràgic que la profecia que ahir, dia de Sant Pere Claver, em va fer, tot dinant, un ex-conseller de la Generalitat, catòlic, fos veritat: “Alguns arribaran a canonitzar el cardenal Martínez Sistach”.

Jaume González-Agàpito