SOLIUS: SIS GERMANS PERLLONGUEN LA LLOANÇA A DÉU MÉS DE MIG SEGLE

1. És dimecres, 9 de setembre de l’any d’aflixió de 2020. Visito un monestir per mi molt estimat. Santa Maria de Solius, anomenat a la manera cistercenca. Celebro l’Eucaristia amb la Sra. Pilar, amb el seu fill Sergi i amb el meu germà de comunitat Salvador.
   Parlo amb Dom Jaume Gabarró: antic company, ara fa més de 60 anys, al Seminari Conciliar de Barcelona. Quans records d’un empeny de voler viure, conèixer i estimar el Crist, en una època llunyana de pre-Concili i de Concili Vaticà II!
2. Anem a l’església de Santa Agnès, a Sexta. Cinc germans al cor. El prior-cuiner manca. Nosaltres quatre, badocs que escoltem l’himne, els salms, la lliçó i la pregària. Tot és sencill, tot és auster, tot és veritat. Manquen els canonges catedralicis, la falça pietat feta d’enganyifes per controlar les consciències, l’activisme dels clergues curials que de tot saben per no fer quasi res i el falç progressisme que quasi tot ho crema. Manquen els disfrassats de catòlics amb molts suposats mèrits i amb poca pietat.
3. Acabat l’Ofici Diví, pregó Déu que em protegeixi de caure en la temptació dels escribes i dels faritseus i que em doni el seu perdó com el que donà a l’humil publicà. Perdó que salva i justifica en la santedat. Perdó que anuncien sis fills de Sant Bernat, fa més de cinquanta anys, cantant al Denyor Déu, nit i dia.

Jaume González-Agàpito