UNA INCÃ’GNITA CAMPANYA ELECTORAL

1. Grècia vacil·la i es talla. Europa tremola. Els partits del Regne d’Espanya no saben què dir en aquesta campanya que ara comença. El PP no sap quin dels seus corrents dominarà. Tindrà majoria absoluta o serà absolutament instrumentalitzant per ideologies de passada nissaga? Catalunya serà prevalentment convergent? El PSOE com quedarà i de qui serà?

L’home i la dona de a peu estan una mica indignats i molt emprenyats. El muntatge, en què viuen i en el qual possiblement hauran de morir, és un element més en la fi de l’Imperi?

Quedin com quedin les Espanyes, què van a comptar en aquesta Europa en crisi econòmica i sense govern estructural? Els Usa han començat el seu declivi. L’Atlàntic cedeix la seva hegemonia al Pacífic. Àsia serà el centre del món. Europa serà només el Mercat dels Encants? I els USA, uns grans magatzems en fallida?

2. Qui pot ser el guionista d’una campanya electoral i d’unes campanyes partidàries en un Estat que està gairebé absolutament condicionat en les seves decisions econòmiques per una Europa que el domina i l’humilia?

La grip grega es pot encomanar a dos estats de cert calibre: Itàlia i Espanya? Què passarà amb el euromón? Serem capaços de remuntar, en un temps breu, aquesta crisi que comença a ser ja una amenaça real per a la pau social?

3. L’atur està creixent, en uns nivells que preocupen, i no poc, els responsables de la societat. Els silenciosos sindicats cada vegada són més incomprensibles per a la dona i l’home que pateixen la urpada de la  misèria que ja apareix clarament en amplis sectors d’una pobresa, estesa i cruel, en la nostra societat.

Multitud de joves no troben feina i es revelen contra uns estudis, que ja han acabat, i gairebé no els serveixen de res. Són només un element més a consignar en els innombrables currículums que redacten, presenten i que per a ben poc serveixen.

4. Què ofereixen els polítics? Què seran capaços de fer en els intricats paràmetres en què es mou la nostra societat? Quina solució, real i possible, ofereixen per a un poble que, a part de les llibertats públiques, desitja menjar, vestir-se i viure en els mínims que requereix una societat europea del segle XXI?

Jaume González-Agàpito